Sensacions úniques i beneficis de les activitats de muntanya hivernals, per a tots els públics. Esquí nòrdic, esquí de muntanya i raquetes
Sensacions úniques i beneficis de les activitats de muntanya hivernals, per a tots els públics.
Heu provat les sensacions d’endinsar-vos dins el bosc nevat sentint-vos un element més del paisatge? Sense remuntadors? Sense mitjans artificials? Sentir-vos integrats a la natura? Són les principals sensacions que s’obtenen amb les pràctiques de l’esquí de fons, les raquetes i l’esquí de muntanya.
Us farem cinc cèntims de cada activitat:
L’esquí de fons o esquí nòrdic es realitza bàsicament per pistes i estacions preparades per aquest esport. La majoria aprofiten el traçat de pistes forestals, no hi ha remuntadors, ni canons de neu, per tant no produeixen impacte ambiental.
El material és més lleuger, és molt beneficiós pel cos, no produeix impacte en les articulacions. És un esport molt complert ja que s’exercita el sistema cardiovascular i la coordinació. Com es tracta de moviments molt naturals i cadascú adapta el ritme, es pot practicar a totes les edats i no cal una condició física concreta.
Hi ha dues modalitats: clàssic i patinador. Si us voleu iniciar, la modalitat clàssica és la més recomanable, ja que els seus moviments s’assemblen molt als de caminar, seria caminar lliscant…
Els inicis d’aquest esport a Catalunya van ser a la Molina, però les carreteres que s’hi van anar construint tallaven els camins. Per això es va buscar un altre lloc per practicar-lo: Sant Joan de l’Erm, on s’hi van relalitzar els primers Campionats de Catalunya d’esquí de fons l’any 1969.
L’esquí de muntanya seria semblant al nòrdic i a l’alpí, amb la diferència que es practica fora de pistes, en itineraris de muntanya. L’esquí de muntanya és una modalitat molt arrelada al nostre país i que cada cop guanya més adeptes.
La història dels esquís és molt antiga. La primera travessa a Catalunya es considera la de La Molina, l’any 1927, entre el Puig d’Alp i el Puigllançada.
Per adaptar-se a les condicions irregulars del terreny es posen unes proteccions als esquís, anomenades “pells de foca”, que impedeixen que l’esquí rellisqui quan hi ha pendents. També aquestes esquís tenen unes “alces” per ajudar-se a les pujades i com a complement s’hi poden posar unes “ganivetes” en casos de pendents gelats.
Cal tenir una tècnica especial per dominar els descensos per tot tipus de neus, per fer les pujades (gir de “volta maria”) i sobretot cal tenir un coneixement de les condicions i estat de la neu per evitar allaus. Sempre cal dur Arva (aparell de Recerca de Víctimes d’Allaus), pala i sonda. I es recomana anar en grup i portar Gps o mapa.
No cal dir que és un esport també molt complert, en el que cal tenir una condició física bona si es volen fer desnivells. També es poden fer passejades o travesses de poc desnivell. I el més important és una forma molt natural i respectuosa per gaudir de la neu.
Les sortides amb raquetes potser és la modalitat més assequible, en quan a tècnica i pressupost.
Són ideals per anar per indrets planers, ja que pels flanquejos i les pujades no són gaire recomanables.
Es poden realitzar itineraris per a tots els públics, segons les condicions de cadascú, i solen seguir rutes de senderisme en muntanya. També la majoria de pistes d’esquí nòrdic tenen senyalitzats itineraris per a raquetes dins els dominis de les seves pistes. Aquesta última opció és la més recomanable en cas de no tenir coneixements d’orientació o de nivologia. Dins de les pistes, els itineraris solen anar per zones segures dins el bosc.
Si sortim pel nostre compte fora de pistes, caldrà informar-se del recorregut, tenir coneixements de nivologia i caldrà tenir en compte que a l’hivern la neu tapa els camins.
L’ús de les raquetes ve de molt lluny, la seva primera funció va ser com a mitjà de transport. Es té constància que 4000 anys aC ja s’utilitzaven a l’Àsia Central per a desplaçar-se sobre la neu. El seu ús es va extendre a l’Amèrica del Nord a través del estret de Bering i van ser molt utilitzades al Canadà i Alaska. Al llarg dels anys es van popularitzar als Alps i als Pirineus.
Ara és innegable el seu ús pràctic i a la vegada lúdic. Cada cop més grups excursionistes, famílies, o grups d’amics organitzen sortides amb raquetes. És l’activitat més semblant al senderisme d’estiu i per tant una bonica manera d’endinsar-se a la muntanya hivernal.
Aquesta és la proposta que us fem des de la Feixa, que us endinseu a la muntanya hivernal, que en gaudiu els seus beneficis, que escolteu el silenci del bosc i gaudiu de la bellesa dels espais blancs sense aglomeracions, sense sorolls, amb respecte i seguretat.
Ja sabeu que ara a l’hivern l’accés a la Feixa només es pot realitzar per un d’aquests tres mitjans.
Si domineu la tècnica de l’esquí nòrdic, podreu accedir amb esquís des de l’estació de Guils-Fontanera per la pista La Feixa. A partir de la barrera, tindreu 1,5 kms per pista forestal sense trepitjar, tot i que segurament hi trobareu traça.
Amb esquís de muntanya i raquetes teniu dos opcions:
- Podeu accedir per l’estació de Guils-Fontanera tot seguint el GR. Podeu consultar la descripció d’aquest aquest recorregut aquí.
- O bé accedir des Malniu.
Viu la Feixa en Blanc!!!
